Els primers habitants
El paratge de Sant Pol ha estat habitat des de l’antiguitat, en el museu de Sant Feliu de Guíxols es conserven restes d’àmfores i peces ceràmiques del segle II aC pertanyents algun poblat iber que habità la zona. També anem descobrint a poc a poc l’activitat que i havia a l’època romana, els anys 60 es trobà un forn ceràmic el camí de ronda de S’agaró a prop a la Punta d’en Pau i el 2012 els camps de Mas Rigau restes d’una sitja i un forn del segle I aC.
Origen i evolució del nom
Es te coneixement del nom de Sant Pol des del 26 de maig de 1041, en aquell moment anomenat amb llatí “Sanctum Paulum”. El document on apareix per primer cop escrit es redactar a l’església de Santa Cristina d’Aro, i es tractava d’un acord per la potestat del Castell de Benedormiens, entre la comtessa Ermessenda, el bisbe de Girona Pere Roger i l’abat Llandric del Monestir de Sant Feliu de Guíxols. L’aparició de S’Agaró és molt més moderna, aproximadament data de mitjans de la dècada dels anys 20. El sr Josep Ensesa promotor de la urbanització S’agaró va tenir problemes amb l’entrega d’una comanda de plantes on els proveïdors es van confondre i les entregaren a Sant Pol de Mar. A partir d’aquest moment i perquè aquest succés no tornes a produir-se, decidir rebatejar la zona de la urbanització com a S’agaró. Inspirat amb el nom que tenia la riera erma i seca que separava el municipi de Sant Feliu de Guíxols i Castell-Platja d’Aro, la riera Segueró.
Els masos de Sant Pol
Abans de la creació de la urbanització La Gavina i el boom turístic, l’activitat a Sant Pol es centrava principalment a la plana. Una dotzena de masos dedicats el conreu dels camps, principalment fins a l’arribada de la fil·loxera, a la vinya. Les famílies venien els productes conreats en els seus propis masos i el mercat de Sant Feliu de Guíxols. Era una època complicada ja que les zones aïllades com es podia considerar Sant Pol eren molt poc segures i es conegut que els propis pagesos tenien que vetllar els conreus per evitar possibles furs i robatoris de foresters. Actualment molt masos han desaparegut a causa de la promoció urbanística, però encara n’hi ha molts en peu com: Cal Ros, Can Bou, Mas Civils, Mas Rigau, Can Ralet, Can Cavaller...
Atemptat del Liceu
Un esdeveniment amb molta repercussió el segle XIX, fou l’atemptat anarquista del Gran teatre Liceu de Barcelona que es planejar en bona part a S’agaró. La investigació policial que es dur a terme posteriorment conduir fins a la cala de Sa Conca, on trobaren amagat a sota la sorra un petit zulo amb dinamita, on dies abans n’havien extret algunes exemplars per utilitzar a l’atemptat.
El 22 d’Octubre de 1912 a la platja de Sant Pol es troba un peix gegant que fa 18 metres d’allargada i amb 8 tones de pes. Era l’animal més gran que mai s’havia vist a la zona i uns estudis posteriors realitzats a Barcelona pel taxidermista i naturista Lluís Soler i Pujol determinaran que era una balena de l’espècia Megaptera longimana rud, més coneguda com “balena jubata” .
Trasportaran l’animal de Sant Pol fins a la platja de Sant Feliu de Guíxols on 3000 curiosos s’acosten a veure l’animal. Des de aquell dia, la cala on s’havia trobat l’animal s’anomena cala del Peix antigament coneguda com cala Fonda de Sant Pol.
Un fet curiós, és que fou la primera balena dissecada de l’estat espanyol.